Avui us vull fer una reflexió que em passa pel cap (des de potser massa temps i tot), que segurament a uns quants no us agafarà per sorpresa, Twitter ja no és el que era.
Els darrers dies amb els atemptats de Barcelona i Cambrils ja ha estat massa. Des de quan hi ha tant d’odi a Twitter? Per què la gent va a buscar la ferida? I tot d’una forma tan gratuïta.
I si a tot això es barreja amb ideologies, idees que sota el meu punt de vista moltes vegades estan fora del que hauria de ser una societat democràtica, fa que a vegades doni fàstic entrar-hi.
Diguis el que diguis, segur que sortirà alguna persona replicant el que has comentat com si la vida anés amb aquella piulada, i amb quina intenció? per creure’t el més xulo i ràpid de la xarxa?
Aquests dies he vist una vinyeta que resumeix perfectament tot això (piulada de Monica Lalanda).
Ja fa temps que piulo molt poc i la majoria de les piulades que faig són enllaços propagats de forma automàtica des d’altres webs, però de tant en tant algun cop em deixava caure, sobretot des del mòbil quan estava una mica avorrit. Però es que ara ja ni m’atrau això, raó per la qual he decidit d’instal·lar-me l’aplicació de Twitter del mòbil.
No estic dient que no tornaré mai més a entrar perquè això mai se sap, però si em contesteu a una d’aquestes piulades automàtiques i no us contesto, no m’ho tingueu en compte, és simplement que no ho he vist. Segur que la vostra vida no dependrà d’una contestació meva a Twitter, o si? *
* Trobareu altres formes de contactar amb mi si ho desitgeu, la majoria de tots vosaltres sou llestos 😉