Ara resulta que tot el catalanisme d’una societat esta pendent d’un partit de futbol, més contretament el Catalunya contra Estats Units que s’havia de jugar el proper 14 d’octubre, i que la federació espanyola no ha autoritzat degut a que coincideix amb una data internacional d’enfrontaments futbolístics.
La veritat ja va bé que de tant en tant que la crispació mediàtica no sigui deguda als politics catalans o espanyols, i que en aquest cas s’hagi desplaçat al món esportiu, ja que la veritat em diverteix més que una colla de polítics xerrant i xerrant cada dia, per dir-nos el que més ens interessa als ciutadans.
Ja disposats a fer catalanisme des d’el futbol, jo reivindico que en Johan Cruyff, profeta entre els profetes, agafi la senyera i s’encadeni a la font de Canaletes en senyal de disconformitat contra el poble oprimit, o fins i tot més, que en Joan Laporta, persona que frikeija de tant en tant, es baixi els pantalons com altres vegades ha fet, davant la seu de la Federació espanyola. No se si amb això aconseguiríem gaires coses, però al menys donaríem un toc d’humor a tanta paranoia col·lectiva.
Com faria Pasqual Maragall a Polònia, posem la mà al cor i diguem tots plegats: Visca Catalunya!
