Segurament molts de vosaltres al igual que jo, us haureu passat aquest cap de setmana davant la tele veient les olimpíades a totes hores. Que si Nadal va guanyar l’or en Tennis, que si Phelps te una luxació de coll després de que li pengessin la vuitena medalla d’or, que si Estats Units va apallissar a Espanya, l’actual campiona del món en Basket, etcetera etcetera. Però sens dubte si hi ha una cosa que em va deixar sense paraules, va ser l’actuació de Usain Bolt, si el nou campió olímpic i recordman mundial de la prova reina de l’atletisme els 100 metres llisos.
La seva actuació va ser escandalosa, i es que realment no es pot definir d’una altre forma, la seva superioritat en tot moment davant els demes va ser aclaparadora, i no tan sols en la final sinó en les demes eliminatòries. Voldria recalcar la semifinal on després d’una sortida explosiva, va realitzar els darrers 30 metres mirant a un costat a un altre més propi de carreres de llarga distancia que no pas de un esprint, donant la sensació que si no es deixava anar, humiliaria als seus rivals d’una forma impressionant.
Així va ser, a pesar que en la gran final 7 dels 8 corredors van baixar dels 10 segons, cosa mai vista, el jamaicà va polvoritzar el record mundial de l’especialitat deixant-ho en 9,69 segons, tot i crec que si hagués esprintat més podria haver baixat alguna dècima més el seu registre, ja que com va fer en la semifinal, es va dedicar els últims 20 metres en celebrar la seva victòria entrant a la meta amb les braços oberts. Que això ho facin els ciclistes en un esprint no deixa de ser normal però un velocista, mai ho havia vist.
Realment després de veure la seva actuació, on creieu que està el límit humà, perquè si feia uns mesos creiem que 9,69 segons era un temps d’una altre galàxia, la veritat es que Usain Bolt ens ha demostrat que amb una preparació forta, una mica de vent a favor i no deixant-se anar als darrers metres, aquesta marca durarà vent poc, i sinó temps al temps.
