A diferencia de la majoria de bloggers, no vaig sucumbir a fer un post sobre el reportatge “Fent amics”, que va emetre el programa 30 minuts el passat diumenge, i que va inundar la blogosfera el passat dilluns. Però en canvi, avui no he pogut d’estar-me d’escriure sobre Sant Jordi, com la majoria de catalans que tenen un bloc.
El que opino sobre el dia del Llibre i la Rosa ho vaig escriure fa un parell d’anys, així que més o menys continuo pensant igual, per tant no em recrearé tornant a escriure el mateix.
Avui només diré un parell de coses que no m’agraden d’aquesta festa. La primera d’elles es respecte al síndrome de donar que pateix infinitat de gent en quest país. NO m’agrada gens la gent que dona roses a tothom, que si a la secretaria de torn, que si a la pastissera del barri, i perquè no coincideixen amb la veïna del 5è de la casa dels sogres, que sinó també li donarien una rosa. Senyores i senyors, la tradició es molt clara, i parla de l’intercanvií de regals entre dos persones que s’estimen, i no pas de fer un concurs de qui regala més flors i/o llibres al finalitzar el dia. Digueu-me antiquat o el que vulgueu, però ho seguim les tradicions, o com a poble estem morts. Jo quan regalo una rosa, es perquè hi ha un sentiment, sinó, ho sento però no regalo res. Em caurà molt bé la meva secretaria, però no es la meva funció regalar-li res, sinó de la seva parella. A vegades soc radical en les meves conviccions.
I la segona cosa que no m’agrada d’aquest dia festiu, es la nombrosa quantitat de paradetes que es poden trobar a les rambles de les ciutats, de fort caràcter polític. Que si partits polítics que donen propaganda emmascarada en forma de llibres, que si grups anarquistes que ens volen fer veure que hi ha un món millor, etc. Ho sento, però es que no puc amb això, ja tenim sobresaturació en els telediaris, com per tindre que aguantar-la el dia del patró de Catalunya.
No voldria que us marxéssiu d’aquest bloc amb l’impressió de que no m’agrada aquesta diada, ni molt menys, considero que es un dels dies més macos del calendari, i espero poder gaudir-la molts anys, tant si continua sent un dia feiner, com un dia festiu.
Pues en algo estamos de acuerdo, yo también creo que debe de haber un sentimiento, no necesariamente de pareja, pero si un sentimiento.
No vale que cualquiera me regalé una rosa, la quiero de alguien al que le inspire algun afecto especial.
De lo de las paradas,no puedo opinar, no las he visto.
besos.