Ahir vaig tornar a assistir a un concert de Sopa de Cabra dins la minigira que estan fent en aquest 2011. Direu, si que ets fan, si m’agraden, però el fet de que assistís a aquest segon concert ha estat una mica per les circumstàncies.
Quan va sortir la noticia de la seva retrobada per un únic concert a Barcelona, jo vaig córrer per comprar entrades pel concert. Després quan van ampliar els concerts i vaig assabentar-me que venien a Tarragona, a la TAP (Tarraco Arena Plaça), vaig comprar una entrada amb l’esperança de vendre les de Barcelona. Al final no les vaig vendre així que vaig assistir, i tal com vaig escriure fa poques setmanes, per sort no les vaig vendre, perquè va ser un concert brutal.
Assistit a Barcelona, vaig pensar de vendre la de Tarragona, però com no vaig trobar cap comprador, vaig decidir tornar a assistir, total ja havia fet el gasto. La veritat és que va ser un concert novament espectacular. En aquest concert van seguir la mateixa pauta que en l’anterior concert que vaig assistir, això si canviant alguna cançó per alguna altre. Llàstima no va sonar “No hi ha camí”, cançó que vaig destacar en l’anterior entrada, però en canvi van tocar “L’estació de França”, del genial disc Ben Endins.
Va estar molt bé, la banda entregada al públic i a la inversa. Potser una de les coses que vaig trobar una mica fora de lloc, va ser l’elevat so i llum de la posada en escena. Suposo que l’havien dissenyat pel Palau Sant Jordi i al exportar-ho a la Tarraco Arena Plaça, de dimensions més reduïdes, potser hagués estat millor baixar una mica la carrega energètica. Prova d’això, és la següent imatge, on es pot veure que l’escenari en alguns moments il·luminava l’antiga Plaça de Braus de Tarragona.
PD: No sé vosaltres, però a mi em dóna que aquests 7 concerts posen fi al 2011 del grup gironí, però no seran els darrers de la història de la banda, temps al temps.
