I avui torna a ser dissabte,
t’obriran la porta («hola, com va?»),
et faràs la forta («t’has aprimat»),
el menut pregunta per què encara no hi ha pare.Els Pets – La vida és bonica (però complicada)
Suposo que molts de vosaltres haureu vist, i sinó l’heu vist us sonarà, la pel·lícula Forrest Gump, i en concret l’escena on es veu el protagonista assegut en un banc i dient allò tant famós de, “la vida és com una capsa de bombons, mai saps el que et podràs trobar”, a que us sona oi.
Hi ha altre gent que diu que la vida és com un teatre, que no saps si avui tocarà una funció còmica o més aviat representaran una tragèdia. Jo sóc dels que pensen que la vida és com una muntanya russa, plena de pujades i baixades, o el que és el mateix d’il·lusions i desil·lusions.
Doncs si, en aquesta vida vas tenint coses que et fan molta il·lusió i que les vius amb la màxima intensitat que pots, i que voldries que mai s’acabessin, i coses que et deixen l’anima a l’alçada de les sabates, es a dir et desil·lusionen.
Això d’aquestes pujades i baixades de la vida les podríem transportar a molts aspectes, fins i tot a les relacions humanes. Gent que més aviat et provoca indiferència, i de sobte un petit gest, i ja tenim encesa la bombeta de la il·lusió. I fins i tot al reves, persones que et provoquen un somriure dia darrera dia, i ves a saber perquè, arriba un moment, i la desil·lusió s’apodera del teu cos.
A vegades el pas de la il·lusió a la desil·lusió succeïx contínuament amb una mateixa persona, que si fred que si calent, i que si ara un altre cop fred, i fins i tot pot passar de forma cíclica molts cops al dia. Podríeu dir, el que passa és que tu ets bidireccional i no t’aclareixes amb les coses, potser si, ves a saber. Ja diuen que els escorpins podem passar del negre al blanc de forma ràpida, i que per nosaltres el gris no existeix, i que podem donar tot per alguna persona, però si ens fan alguna cosa, girem la truita ràpidament sense masses explicacions, no, si al final tindran raó els que creuen amb l’horòscop!
Potser és que ahir va ser el meu aniversari i m’ha fet pensar en totes aquestes coses, o potser no, la qüestió és que sigui dolent el bombó que hem escollit mirant una obra tràgica al teatre, m’agrada pensar que mentre baixo aquest tros de muntanya russa, la pròxima pujada em pot esperar al creuar la corba.
Com dirien Els Pets en una de les seves millors cançons, La vida és bonica però complicada, així que catalans, catalanes, i gent que ha agafat el primer encostipat de l’any, viviu la vida amb ganes, però sobretot com diria el president Mas, amb il·lusió.
