He entrat al blog, aquest que esteu llegint, i he vist que la darrera entrada era del 2020, 2 anys, déu ni do. Moltes coses han passat en aquests darrers temps, però sens dubte el que ha marcat tot aquest últims anys, ha estat el fet que hem viscut dins una pandèmia global, que encara es resisteix a acabar-se.
En el terme personal, tampoc em quedo enrere, un canvi dràstic en la meva vida professional que ha fet reinventar-me. Després de més de 20 anys dedicant-me a l’enginyeria i la indústria del sector privat, he decidit saltar al món de la docència pública.
El canvi més significatiu va arribar curiosament el dia del meu aniversari, el 28 d’octubre del 2020, més de 7 mesos d’haver començat el tema del COVID-19 a les nostres terres. Durant aquell dia estava teletreballant i tornant poc a poc a una pseudo-normalitat, quan aquell dia, el del meu 46 aniversari, les coses van canviar totalment.
Ja havia fet una petita substitució de 3 dies en un institut com a professor de tecnologia, però aquell 28 d’octubre em va tocar una substitució, que en principi era per un mes, que es va allargar fins quasi el final del curs acadèmic 2020-21. Era moment de prendre decisions, al principi ho vaig compaginar (amb una reducció de jornada) a l’enginyeria que estava treballant, que al final vaig acabar deixant al març del 2021 per dedicar-me completament a la docència.
Aquest any 2021-22 m’ha tocat el meu primer interinatge, i estic gaudint, crec que és la paraula correcta, del meu primer any complet com a professor d’institut, i la veritat és que m’està agradant molt l’experiència, i que duri molts anys més.
Com podeu veure, no tot va ser negatiu durant l’aturada per aquest maleït virus, a mi em va fer canviar de vida, i la veritat és que no em puc queixar, així que gràcies coronavirus. En altres aspectes potser no li donaria les gràcies, però el fet de que precipites una situació laboral que no acabava de tirar endavant, en això si que estic satisfet.
El fet de que hagi estat quasi tres anys sense escriure res, això em fa pensar en el futur d’aquest blog, té sentit avui en dia el seguir mantenint-ho, la veritat és que no ho sé, però mentre m’ho penso, us deixo aquesta entrada.
Ens veiem, i abracem, sempre que la situació ho permeti.
© Foto
